PREN-T'HO COM VULGUIS

I SOBRETOT:

JOSE ÁNGEL DE LA CASA: El locutor dels partits de la selecció espanyola, i dels de la Champions League quan TVE tenia els drets, ha estat prejubilat per la televisió pública. De la Casa portava 30 anys sent la veu de TVE en els partits de futbol en directe. El seu moment més recordat és quan Espanya va aconseguir superar Malta per 12-1 i De la Casa va deixar-se anar amb el gol de Juan Señor.

María de los Ángeles López Segovia, de nom artístic Lina Morgan,gràcies a ella podem acabar cada dia el PREN-T'HO COM VULGUIS!
us oferim un clàssic, "la tonta del bote":

Per veure com eren els aparells de vídeo al 1986:
(Pajares i Esteso,...sense comentaris)

Fuenlabrada.- José Moreno, és un dels personatges més sol.licitats pels seus prop de 200.000 habitants de la localitat de l'extraradi madrileny. El seu telèfon mòbil emet aquests dies un so constant i cada cinc minuts s'acosten a la urbanització que acaba de finalitzar persones interessades que sempre li formulen la mateixa pregunta. "He sentit que aquí es venen pisos de 80.000 euros --li diuen--. ¿Encara en queda algun de lliure?". Moreno posa llavors cara de circumstàncies i respon: "Tots estan venuts. Però apunti el número de la cooperativa que ha aixecat això. Pot ser que aviat tornem a construir".En un moment en el qual es fa una puntada a terra i es descobreix un nou escàndol urbanístic i en què la vivenda apareix sempre a dalt de tot de la llista de les principals preocupacions dels ciutadans, no és difícil veure Moreno com una espècie de Robin Hood del totxo: algú amb una manera de procedir que deixa en evidència tot el sistema immobiliari. Les 402 vivendes que ha construït davant de l'Hospital de Fuenlabrada --amb tres habitacions, garatge, traster, aire condicionat i fins i tot una piscina comunitària-- s'han venut a un preu que oscil.la entre els 82.000 i els 88.000 euros, mentre que els pisos amb unes característiques idèntiques i a la mateixa zona han estat adquirits per una quantitat cinc vegades superior. "Ho hem venut tot a preu de cost", assegura.

Pequín.- L'home més alt del món, el xinès Bao Xishun, que segons el Llibre Guinness fa 2,36 metres, acaba de casar-se després de només un mes de nuviatge amb una noia de 28 anys que tot just li arriba al colze.La notícia arriba a penes uns dies després que un altre xinès, l'home més pelut del món, anunciés que es casaria aquest any.Nascut el 1951, Bao va iniciar l'any passat una campanya a través dels mitjans de comunicació xinesos per buscar dona, fart, segons va explicar, que l'estatura li impedís trobar la seva mitja taronja.Ja no es fixa en l'alturaVint dones de diverses províncies van respondre a la seva sol·licitud i finalment Bao va elegir Xia Shujian, d'1,68 metres d'altura i empleada en un centre comercial de la ciutat de Chifeng, a prop del poble on viu el gegant, a la regió septentrional autònoma de Mongòlia Interior.Xinhua, la núvia, ha afirmat que al conèixer Bao ha deixat de fixar-se en l'estatura i s'ha quedat enamorada de la seva amabilitat i consideració.Registrat el 2005 al Llibre Guinness dels Rècords com l'home més alt del món, el creixement de Bao va ser normal fins als 16 anys, quan de sobte, i sense que els metges hagin trobat encara cap explicació, va fer una "estirada" que en set anys el va portar a la seva actual estatura.

Font: EFE

The Police és un grup musical anglès de pop-rock amb tocs de reggae. Es va formar el 1977 i es van separar el 1985 i s'han reunit, vint-i-tres anys després (l'11 de febrer de 2007) per a obrir la gal·la dels Grammy: a l'endemà, 12 de febrer, anunciaven que farien una gira mundial.The Police va tenir una carrera plena d'èxits (Roxanne, I can't stand losing you, Every breath you take, Message in a bottle i Walking on the moon, entre d'altres). En el moment de la separació era el grup més popular i amb més vendes del món.
The Police tocaran a Barcelona, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el 27 de setembre. Aquest serà l'únic concert que faran a Espanya en la seva gira per Europa, que començarà el 29 d'agost a Estocolm. De moment, no se sap la data en què es posaran a la venda les entrades. Ja fa 24 anys de l'última gira dels Police, que van passar per Barcelona, a l'estadi del Sant Andreu, el 1983. Ara tornen amb una gira mundial que ja ha confirmat dates a Europa. Passaran per ciutats com Birmingham, Londres, Hamburg, Amsterdam i Barcelona, per acabar a Cardiff el 19 d'octubre.

Després de quinze anys des de la seva separació, ‘LOS TOREROS MUERTOS" tornen a la càrrega amb la seva primera antologia. El 27 de març van llançar l'àlbum amb el qual busquen tornar a viure l'adolescència però de forma controlada en un retorn que s'estendrà als escenaris a partir del mes d'abril. Pablo Carbonell, Many Moure i l'argentí Guillermo Piccolini es van unir sota el nom dels ‘Toreros Muertos’. Avui, el trio recorda aquesta etapa de les seves vides com “una nebulosa que olora a tabac i sap a alcohol” i que recuperen en la seva primera antologia, quinze anys després de la seva separació. Cançons com la mítica “La meva agüita groga” estaran entre els 22 temes que contindrà l'àlbum al costat d'un DVD amb algunes de les seves millors actuacions en directe. Entre 1986 i 1992 ‘, Los Toreros Muertos’ van llançar quatre discos. El seu inesperat èxit es va convertir en una de les principals causes de dissolució del grup. “La nostra idea era riure dels grups de música, i de cop i volta ens havíem convertit en un d'ells", comenta Pablo Carbonell. Com explica Piccolinni, la separació va arribar al comprovar que "se'ls feia massa costa amunt tocar sempre les mateixes cançons i suportar la pressió de mantenir bones vendes".

ESPECIAL DE "LA TRINCA": (dedicat al Quico)
La Trinca fou un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i principis dels vuitanta a l'Estat Espanyol. La seva original proposta artística es basava en la crítica social i política sempre des de l'humor i la paròdia, amb atrevides posades en escena. Publicaren 38 discos de llarga durada entre 1969 i i 1989. Després de moltes actuacions en platós de televisió, el 1986 van dirigir un programa propi (No passa res!) a TV3, que fou un èxit d'audiència i els reportà un Premi Ondas de televisió. 1987 fou un any clau en la carrera del trio de Canet de Mar. Aquest any van publicar el darrer disc de la seua carrera (Marro) i van fundar una companyia de producció audiovisual: Gestmusic. Fou un l'any en què farien un gir a la seua carrera, abandonant la música i els escenaris per dedicar-se a la producció televisiva des de darrere de les càmeres. Van crear Gestmusic en un moment clau en el panorama audiovisual de l'Estat Espanyol: hi coincidia la proliferació de televisions autonòmiques i locals. Tot açò donà a Gestumisc la possibilitat de treballar en multitud de projectes, molts dels quals van obtenir grans èxits d'audiència. Cinc anys després, un dels components del trio, Miquel Àngel Pasqual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals més potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol. Amb l'arribada del capital holandès, Gestmusic Endemol es va convertir en una de les productores més importants del món. Sota la direcció de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, i la incorporació a la cúpula directiva del germà del primer, el periodista Joan Ramon Mainat, va concebre programes d'entreteniment que batrien tots els rècords d'audiència a l'Estat Espanyol, com Crónicas Marcianas o Operación Triunfo.
UNA DIFÍCIL SELECCIÓ DEL PROGRAMA "NO PASSA RES"

KARATE KID,...O NO:

EL BRUCE WILLIS ÉS JAPONÉS: (dedicat a la Carme)

GRÀCIES VÍCTOR!!!

thank's "Manric"

Darwin (Austràlia)Un gripau de la grandària d'un gos petit va ser capturat per un grup ambientalista dedicat a exterminar a una espècie tòxica de l'amfibi, que ha matat a nombrosos animals des que va ser introduït a Austràlia en la dècada de 1930. L'organització de voluntaris Frogwatch va atrapar al gripau de 40 centímetres de llarg (15 polzades) en un estany als afores de la ciutat de Darwin. Amb una grandària semblada a una pilota i un pes de gairebé un quilo, el "gripau monstruós" és un dels majors d'aquesta espècie capturats a Austràlia. El gripau canya va ser importat a Austràlia en la dècada de 1930 per a controlar, sense èxit, l'escarabat sucrera en les plantacions del nord del país. No obstant això, el gripau verinós ha matat de rèptils, entre ells serps i cocodrils petits. Els voluntaris transformen als gripaus morts en fertilitzant després d'haver neutralitzat el seu verí.
Font: Ap

Un gran videoclip en pla seqüència,aportació de la "MANRIC":
(és un dels vídeos més visitats al YOUTUBE)

La Coca-Cola (popularment coneguda en anglès com a Coke) és el nom d'una popular beguda carbonatada que es ven en botigues, restaurants i màquines subministradores arreu del món.

Aquesta beguda va ser anomenada Coca-Cola perquè, originalment, l'estimulant que s'hi mesclava eren fulles de coca; i era aromatitzada amb nous de cola.

És una de les marques comercials més reconeguda i estesa, present a més de 200 països, i és el refresc més venut a tots aquests països, excepte a tres. Pepsi y Cocacola han estat desde sempre dues marques enfrontades. Els dos han fet publicitat comparativa. A Espanya aquesta publicitat està molt restringida i és il·licita, pero a Estats Units no és així i aquest tipus d'anuncis es poden veure:

Els "frikis" dels "xinos", no cal traducció:

Xat, pírcing, zàping, pica-pica, bala perduda, aiatol.là... Són alguns dels 2.422 nous articles de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que, coincidint amb el centenari de la institució, es va presentar ahir davant la premsa."Cada vegada que una llengua es debilita o desapareix, desapareix part de la humanitat", va recordar Salvador Giner, president de l'IEC, parafrasejant Pompeu Fabra, que el 1932 va publicar el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC). Aquest va fixar la normativa moderna del català i va establir les bases de la primera edició del DIEC (publicada el 1995). Amb aquesta segona edició, "la llengua catalana es modernitza sense perdre de vista els principis que van moure Fabra", va afegir Giner, que va destacar la importància de "mantenir l'harmonia entre tradició i evolució".Segons el seu parer, encara que les llengües viuen i canvien per l'ús que en fan les persones, no es pot treballar igual amb totes; n'hi ha unes de dominants i altres de subordinades. "En la llengua catalana --va recordar-- hi ha un debat entre el català que es parla i el purista. I l'IEC té en compte el primer; però, com ja va apuntar Fabra, s'ha de tenir molta cura quan una llengua és interferida per raons sociolingüístiques perquè no vagi perdent el seu geni".La nova obra, de 1.840 pàgines, conté 69.988 articles i 132.460 accepcions. La inclusió de nous termes al.lusius a les noves tecnologies (web, píxel, internauta, xat) i anglicismes com lífting i càsting revelen la voluntat de tenir en compte "les transformacions de la realitat universal i valorar la qüestió pràctica en els usuaris".Així, oberta a "les crítiques", la nova normativa, que sortirà a la venda dijous amb una tirada de 30.000 exemplars i a 67 euros, afegeix com a accepció de morrejar "besar (algú) a la boca perllongadament" i de cabró, "persona que fa males jugades". Això sí, "encara no ens podem cabrejar", com va apuntar un periodista que va inquirir els criteris seguits respecte de les paraules malsonants.El president José Montilla, que va rebre el diccionari al Palau de la Generalitat, va expressar el compromís del "Govern amb la difusió de la llengua catalana". Així mateix, va reclamar "la complicitat i l'esforç de tothom, de la Generalitat en primer lloc, per fer avançar l'ús social del català".

FONT:EL PERIÓDICO

Nova Delhi.- Un ciclista indi de 50 anys va treure 22 minuts d'avantatge a un tren en un recorregut de 140 quilòmetres entre les ciutats de Pune i Bombai (oest de la Índia). El ciclista, Vinod Punamiya, que va trigar dues hores i deu minuts a finalitzar el seu trajecte, va guanyar en velocitat al "Deccan Queen Express", un exprés que realitza diverses parades en el seu recorregut i que arriba a una velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora. "Estic molt content", va assegurar el veterà ciclista. Punamiya ja s'havia quedat a les portes de "guanyar" al ferrocarril en diverses ocasions en les quals va arribar uns minuts més tard que l'exprés, però aquesta vegada va aconseguir el seu objectiu i va ser rebut per milers de persones com un "heroi" al final del recorregut. L'única nota negativa d'aquesta peculiar "carrera" és que el ciclista no va donar avís al "Lliuro Limca dels Rècords" (la versió local dels "Guinness") perquè registrés la proesa. L'antiga flota de ferrocarrils de la Índia cobreix grans distàncies però és coneguda per la seva lentitud i els freqüents retards, causats per les contínues desocupades, l'estat precari de les vies en alguns trams i la invasió d'aquestes per part de vaques o elefants.

Font: EFA

Londres.- El taxista amb més experiència de Londres s'ha jubilat als 92 anys d'edat, després de 70 anys de bons i lleials serveis a bord d'un dels cèlebres taxis negres de la capital britànica. Alfred Collins, de 92 anys d'edat, va iniciar la seva carrera en 1937 i ha recorregut els carrers de Londres fins a fa dos anys, conservant des de llavors el seu permís de conduir, però finalment ha decidit acomiadar-se del volant. "Ha estat un gran privilegi servir als londinencs", va declarar Collins durant una cerimònia organitzada en el seu honor pels Transports Londinencs i l'organisme que administra les llicències de taxi. Durant la seva llarga carrera, Alfred Collins va tenir l'oportunitat de dur a personatges com la ex primera ministra britànica Margaret Thatcher o l'actriu Joan Collins. "No tinc realment la impressió que hagin passat 70 anys. Tinc el plaer d'haver trobat gent de tot tipus: polítics, famosos i la formidable població britànica", va declarar. En Gran Bretanya, els aspirants a ser taxista han de tenir almenys 21 anys, pitjor no hi ha una edat límit per a seguir al volant. Els permisos de conduir són vàlids fins als 70 anys i després els conductors han de renovar-lo cada tres anys.

Un pastisser d'Ibi (Alacant) ha utilitzat més de 120 quilograms de xocolata pura per realitzar una rèplica del nou McLaren de Fórmula 1 que condueix el bicampió mundial Fernando Alonso.Fidel Rico i els seus ajudants han trigat dues setmanes a fer una còpia del bòlid del pilot asturià que mesura 2,2 metres de llarg per 90 centímetres d'ample i 55 d'altura i que s'exposa fins al pròxim 4 d'abril a la població alacantina.Rico ha explicat que és un gran aficionat a la Fórmula 1 i que al veure el nou cotxe d'Alonso li va sorgir la idea de fer-lo de xocolata. Està previst que el cotxe sigui traslladat per a la seva exhibició a alguna fira o exposició de confiteria, i que, després, acabi exposat en un concessionari d'automòbils, perquè ja n'hi ha més d'un que els ha demanat la peça.

CAMP NOU, 1985:

U2+BRUCE SPRINGSTEEN+blanc i negre="STAND BY ME"

.
Elvis Presley (Elvis Aaron Presley), cantant i compositor nord-americà de rock and roll. Va néixer a Tupelo (Mississippi) el 8 de gener de 1935 i va morir a la seva mansió, Graceland, a Memphis (Tennessee) el 16 d'agost de 1977. Fill d'obrers, quan tenia catorze anys anà a viure amb els seus pares a Memphis, i un any més tard començà a treballar de camioner en una empresa de material elèctric. Des de nen ja s'interessà per la música, actuant en el cor parroquial i ben aviat aprenent a tocar la guitarra i cantant peces de blues i rhythm and blues. El 1954, com a regal per a la seva mare, enregistrà, pagant quatre dòlars, un disc a la casa discogràfica Sun Records, que dirigia Sam Phillips. Aquest s'interessà per ell, i el contractà per a la seva companyia. El 6 de maig de 1954 enregistrà el primer disc, però no fou fins 1955, quan va ser contractat per RCA, que començà a esdevenir popular, en especial després de sortir a la televisió,
Aspecte actual de l'Elvis
el 9 de setembre de 1955. Pel gener de 1956 aconseguí el seu primer número u en vendes per Heartbreak hotel i el mateix any debutà com actor al cinema a Love me tender (en dotze anys interpretà una trentena de films). En aquell moment es convertí en l'ídol dels joves i en l'intèrpret més popular de rock and roll, gènere del qual se'l considerà, injustament, el Rei. Entre 1958 i 1960 va fer el servei militar a Alemanya, i de retorn al seu país es decantà cap a altres estils musicals - country, gospel - i trigà a tornar a obtenir la popularitat d'abans, només puntualment amb cançons com In the ghetto (1969) o Suspicious mind (1969) o amb històrics concerts com el de Hawaii (1973), el de Pontiac (1975) o els darrers a Las Vegas (1976-77). Casat amb Priscilla Beaulieu (1967) amb la que tingué una filla (Lisa Marie Presley), els darrers anys va viure obsessionat per la seva obesitat que intentà paliar per mitjà de píndoles que, probablement, afavoriren la seva mort prematura als 42 anys.(en realitat està a les Bahamas) Amb una veu greu de baríton, la seva manera d'interpretar el rock creà escola, imitant la forma d'accentuar el ritme dels negres i donant èmfasi, en les seves actuacions en públic, en especial a l'inici de la seva carrera, a l'aspecte més sexual del gènere, movent de manera sensual els malucs (l'anomenaren "Elvis the Pelvis"). A part dels esmentats, els seus èxits més destacats foren : Don't be cruel, Hound Dog, It's Alright Ma, Jailhouse Rock, Mystery Train, All shook up, King Creole, It's Now or Never, Crying in the Chappelo I can't help falling in love

El "Pren-t’ho com vulguis" de la Ràdio Municipal de Terrassa 95,2 FM (com ja sabeu) ha engegat un concurs per triar la cinta de casset més original i divertida de les que pugui rebre per part dels seus oients.
El programa matinal de ràdio fa una crida als oients per tal que aportin les velles cintes de casset que puguin tenir guardades a casa. D’aquesta manera, "Pren-t’ho com vulguis" vol retre un homenatge a les cintes de casset, que enguany han desaparegut del mercat com a conseqüència de la irrupció de les noves tecnologies que permeten reproduir música o sons. Vagi com a dada significativa, l’any passat només es van vendre a Espanya 8.000 cintes de casset, per la qual cosa ha deixat de ser un producte rendible per les empreses discogràfiques que es dediquen a la seva comercialització.
Les cintes de caset es poden enviar a les dependències de la noucinc punt dos, la Ràdio Municipal de Terrassa, al carrer Colom, 90. D’entre les cintes rebudes es realitzarà una selecció de les 10 considerades com les més originals d’una època ja passada. D’aquestes 10 cintes, una, la primera, es portarà com a premi un ràdio-casset-CD-MP3-USB, deferència de Milar Paloma.
El programa "Pren-t’ho com vulguis" s’emet en directe de dilluns a divendres i de 8 a 10 del matí a través de la Ràdio Municipal de Terrassa. Està dirigit i presentat per Oriol Carreras.
PD: tenim més de 100 cintes DE MOMENT...PERÒ EN VOLEM MÉS!!!

I la primavera la cara altera:


Per cert, dissabte a la nit recordeu canviar l'hora, és a dir: quan siguin les 2 seran les 3, per tant dormirem 1 hora menys!!! (mal rotllo)

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!!

Avui ha sortit a la venta la nova playstation 3, us presentem tot seguit com jugar amb la nova consola:

Arribem al Palau de la Generalitat a tres quarts de set del vespre amb el David. Durant el trajecte hem anat parlant dels premis i de les opcions que tenim d’emportant-se algun cap a Terrassa. Suposo que és com quan jugues a la loteria, que sempre tens aquella esperança fins que te n’adones de que hi ha massa boles al bombo. En aquest cas el que ens desperta del somni és l’aire solemne de la sala on es faran els lliuraments del premis i, sobretot, veure’ns envoltats de les forces vives del periodisme esportiu català. Professionals de TVE, de TV3, de Catalunya Ràdio, de l’Sport, del Mundo Deportivo, Vanguardia, 9 Esportiu… gent que només pel seu lloc de treball i perquè te’ls imagines envoltats d’estrelles ja ens fan pensar que visitar l’edifici de la Generalitat i tornar cap a casa ben sopats després del que s’ha anunciat com un còctel-sopar, serà un botí suficient. En certa manera, comencem a comprendre a la Penélope Cruz en la gala dels Oscar. Passen uns minuts de les 7 de la tarda quan entren a la sala el vice-president Carod Rovira, la Secretària General de l’Esport Anna Pruna i el president de la UFEC David Moner. L’acte és àgil. Tot seguit comença el lliurament dels premis i ben aviat es trenquen els esquemes que ja s’havien consolidat a la nostra ment. En la categoria de Foment de l’Esport Amateur en un programa de ràdio, la presentadora anuncia com a guanyador el “Minut 70” de la Ràdio Municipal de Terrassa. Tot i que sabia que era possible la consecució del guardó, no deixa de fer-se estrany, exòtic si voleu, escoltar un nom tan familiar en el marc d’un escenari tan poc familiar. El David somriu, “ja t’ho deia”. Les cames tremoloses em porten fins a la presidència on rebo el guardó de mans del Carod Rovira. Fotos de rigor. Més tard me n’adonaré que amb els nervis no he apretat la mà de les altres dues autoritats. Espero que no m’ho tinguin en compte. Al públic, tot de cares tan conegudes com desconegudes les persones que s’hi amaguen al darrera. Entre elles, un rostre familiar: el Jorge Alcover, expresident de la Federació Catalana d’Hoquei que té un gest orgullós. El petit discurs d’agraïment serveix per donar les gràcies a federacions i clubs espanyols, detall que espero no hagi molestat el líder republicà. No cal dir que no estava preparat. L’acte segueix fins a la seva fi, parlaments polítics inclosos, i després el “còctel-sopar”, que es converteix en una mena d’aperitiu de casament, és a dir, que marxem cap a Terrassa ja sopats.
Tots els guardons que reconeixen una tasca professional tenen un valor especial, però aquest era el primer que li donaven al programa des de fora de l’àmbit del hockey. Potser per això l’emoció que gairebé no m’ha deixat tancar els ulls fins més enllà de les dotze. El premi no deixa de ser la culminació a cinc anys i més de 150 programes del Minut70, una aposta personal que va trigar a obtenir suport però que s’ha revelat viable en tots els aspectes. Sé que, prenent-me la ràdio com el hobbie que vaig escollir que fos fa temps, probablement no viuré cap altra jornada com aquesta i és ara quan m’hagués agradat haver sabut abans de la concessió del premi per haver pogut preparar unes paraules més precises. Agraïments a totes les persones que han cregut en el projecte, a les que han col•laborat en aquests cinc anys, a les meves nenes i, sobretot, al meu pare, que va creure més que jo mateix en les meves possibilitats en aquest àmbit, i a qui m’agradaria dedicar aquest guardó quan falten pocs dies per què es compleixin tres anys que ens va deixar.
No sóc gaire amant d’escriure sobre les meves coses i no crec que ho torni a fer, però espero que avui se’m perdoni l’excepcionalitat. Entre les voltes que donava al llit i el refredat de la petita que m’ha fet llevar una desena de vegades, valia la pena acabar-se de desvetllar per fer quatre cèntims d’una tarda al Palau de la Generalitat.

salvapiqueras.blogspot.com

Extret del mític programa "AL ATAQUE" de l'Alfons Arús a Antena3(atenció Sergi Mas):

Avui ha passat pel "pren-t'ho" Xavi Martín el "Johan Cruyff del Força Barça":

Nova York.- Una nena de tretze anys de l'estat de Utah ha obtingut el premi d'honor al tenir les bambes més putrefactes a partir d'un concurs convocat per a conèixer fins a on pot arribar la pestilència del calçat juvenil. Katharine Tuck va mostrar ahir, orgullosa, les seves ennegrides sabatilles d'esport, la intensa olor del qual gairebé va fer perdre el sentit a un dels jutges de la 32 edició del Concurs Nacional de les Sabatilles Putrefactas. Una marca de productes per a la higiene podal, patrocina aquest concurs.Entre els encarregats d'avaluar l'estat de descomposició i brutícia del calçat, i especialment de la degeneració de la sola, la llengueta, els cordons, i sobretot l'olor, destaca un membre de la Nasa, George Aldrich, especialista químic per a les missions espacials.
El premi és de 2.500 dòlars, a més de un trofeu, un viatge a Nova York per a veure un musical infantil, i el més important, la promesa de l'empresa patrocinadora que li regalarà productes per a la higiene podal durant una llarga temporada.
A canvi de guanyar aquest premi, la nena haurà de prescindir de les seves desgastades bambes que seran protegides com una autèntica relíquia en el "Saló de les Olors" de Montpelier.
FONT:EFE

Pequín.- El xinès Yu Zhenhuan, considerat l'home més pelut del món pel Llibre Guinness dels rècords, es casarà aquest any amb la seva segona nòvia, a qui va trobar per internet fa tres anys, segons informa avui el diari China Daily.Amb el 96% del cos cobert de pèls, Yu, de 30 anys i cantant de rock, explica que anunciarà la data de l'enllaç també a través de la xarxa."Com que el meu cos està gairebé cobert de pèls, els meus pares tenien por que no pogués trobar una noia amb qui casar-me", ha declarat Yu, nascut en una família camperola de la província nord-oriental de Liaoning.

Font: EFE

NOMÉS ÉS VAN TRENCAR 2 AMPOLLES (SEGONS L'ABERT ROMA):

UNA GRAN IDEA DE CREACIÓ:

En 1876, Andreas Brandstäter va fundar l'empresa en Fürth (Baviera) per a produir articles ornamentals i segurs. En 1921 la companyia fabricava principalment productes metàl·lics com telèfons i caixes registradores. En 1954 va canviar la seva producció cap al plàstic, desenvolupant, entre altres coses algunes joguines de plàstic com cotxes o el famós "hula-hoop".En 1971, en plena crisi del petroli, l'empresa decideix que ha de reduir la grandària dels seus productes. Hans Beck, cap de desenvolupament de Geobra va tenir la idea de realitzar vehicles de plàstic més petits que els quals fabricava l'empresa amb unes petites figures. L'enginyer va acabar centrant-se més en les pròpies figures i els seus accessoris. Hans Beck és reconegut unànimement com el pare de playmobil.El disseny dels ninots de playmobil es va fer observant els dibuixos que fan els nens: Cap i ulls grans, somriure, sense detalls com nas o orelles... en definitiva una figura humana però molt simple. Les figures tenen a més la grandària ideal perquè el nen les pugui guardar a la butxaca. S'obté així una figura sempre somrient que el nen pot manipular fàcilment i convertir mitjançant accessoris en un individu de qualsevol època o professió. El límit només està en la imaginació del jugador. Els mítics "clicks" tenen parcs d'atraccions (fun parks) a Grècia, Malta, Estats Units, França i Alemanya. El meu preferit dels "clicks" era el "circ de playmobil" ara descatalogat... només em queda el record.
UNA CURRADA DELS CLICKS:


PD: A TERRASSA TENIM L'ÚNICA BOTIGA A ESPANYA DEDICADA ALS CLICKS, ESTÀ AL CARRER FÀTIMA NÚMERO 10 PER MÉS INFORMACIÓ, WWW.PLAYMOSPAIN.COM

GRÀCIES "MANRIC" I MOLT ESPECIALMENT A L'ANNA:

A partir del pròxim 9 d'abril, la Sexta converteix al seu reeixit programa “Sé lo que hicisteis la última semana” en una tira diària de sobretaula, de 15:30 a 16:00 hores. Quan arrenqui la seva emissió de dilluns a divendres, el programa que presenta Patricia Conde desapareixerà per tant de la nit del dimecres. El seu lloc serà ocupat previsiblement per la nova temporada del concurs de monòlegs amb famosos “El Club de Flo” que ja es grava actualment.

ÉS UNA MICA LLARG, PERÒ PAGA LA PENA:

Nova York.- La supermodel britànica Naomi Campbell, de 36 anys, ha començat aquest matí a fregar el terra d'un edifici públic de Nova York, en compliment dels cinc dies de treballs socials a què va ser condemnada per agredir una empleada fa un any.Vestida amb un llarg vestit negre, pantalons marró i talons d'agulla, Campbell ha entrat al bloc, al sud de Manhattan, amb un parell de botes a l'espatlla.Un tribunal va condemnar fa setmanes la model a netejar un edifici públic durant cinc dies per haver agredit la seva empleada Ana Scolavino, que va necessitar punts de sutura arran de l'incident.Els fets es remunten al març de l'any passat, quan Campbell va llançar un telèfon mòbil al cap a Scolavino perquè aquesta no trobava uns pantalons texans que volia la diva.

Font: AFP

És quan es filma a una cadència superior a la normal:
(t'ho expliquem en "xino")

ANUNCI SONY BRAVIA:

I LES BOLETES DE SONY:

ELS DOS SON REALS, UNA MOSTRA:

Santiago de Chile.- Un veterà professor rural xilè fa més d'una setmana que està de cara a la paret, com un càstig que li va imposar l'alcaldessa del poble de Lo Rojas, a qui van molestar algunes crítiques del docent.

El protagonista de l'insòlit episodi, segons relata el diari Las últimas noticias, és Patricio González, que durant 30 anys va exercir com a director de l'escola d'aquest poble.
Font: EFE

si beethoven aixequés el cap fliparia:

COM DOBLEGAR SAMARRETES SENSE ESFORÇ:

O TAMBÉ:

ÉS FÀCIL NO?

Lionel Messi - Click here for more home videos

Indianapolis (Estats Units).- Un nen americà de quatre anys ha portat a la seva classe de parvulari diverses pedres de crack valorades en 10.000 dòlars (més de 8.000 euros), segons les autoritats d'Indiana.

Segons la policia, el noi va treure les pedres de la seva motxilla i les va ensenyar als seus amics, dient-los que era farina. Els mestres van veure que es tractava de crack i van avisar les autoritats.

Ho portava al bolquer???


PARLANT DE CRACK, ...(NO US PERDEU EL FINAL)

EL 15 DE MARÇ, AIDA NIZAR AL PREN-T'HO COM VULGUIS, A LES 8:10 DEL MATÍ!!!

LA MÍTICA SÉRIE "EL COCHE FANTÁSTICO":

Als telespectadors de la cadena pública noruega NRK, que són els quals paguen l'obligatòria llicència per a poder veure la televisió del seu país, no els va fer gens ni mica de gràcia que un empleat dels serveis informatius de la cadena es dediqués a jugar al solitari en el seu ordinador durant tota l'emissió de les notícies


La seqüència dels primers quatre minuts d'emissió, es pot veure com el funcionari públic (baix a la dreta), estava més ocupat amb les cartes d'aquest popular joc que a realitzar el seu treball.
No tenia altra cosa que fer?... Doncs sembla ser que no... però a Noruega no es passen per alt aquestes coses i es perd directament el lloc.
FONT:JM Notícies.com

EVA NASARRE+LOCOMIA=MARTES Y TRECE


LA MIERDA LA SOLE:

GRAN ACTUACIÓ DE MARCOS MUSTOCK DEL GRUP ARGENTÍ "LES LUTHIERS" A LA "PELI" DE TORRENTE 3. DE PASSADA, NO US PERDEU L'APARICIÓ ESTELAR DE "FOFITO" DISPARANT MELONS!

ATENCIÓ EL 18 DE MAIG:

Madrid.- El "aye aye" és un animal marcat per una trista destinació: està en perill d'extinció perquè és molt lleig. És del grup dels lémures i l'únic supervivent de la seva família, encara que la seva població decreix a un ritme alarmant, en part perquè els habitants de Madagascar (lloc on habita aquest estrany animal) consideren una criatura endimoniada i molt perillosa. El fet que li considerin un animal posseït per esperits malignes li col·loca en el punt de mira dels nadius, que li temen i odien a parts iguals. Tant és així, que circula la rumor que si apunta a una persona amb el seu tercer dit, aquesta mor poc després sobtadament i de manera horrible. Un petit grup de conservador està lluitant per preservar al "aye aye" d'una extinció prematura, encara que de moment els caçadors els duen avantatge. És un animal nocturn, s'alimenta de larves i la seva cua sol ser més llarga que la resta del seu cos; pesa de dos a tres quilos i pot viure fins a 23 anys.

Aportació de la "manric", gràcies!!!

El 30 de març de 1979, un any després de trencar-se la relació entre el mestre indi del sitar, Ravi Shankar, i la infermera Sue Jones, va néixer la petita Norah.
Norah Jones és una cantant i pianista nord-americana. La seva veu càlida i íntima i la seva senzillesa ha enamorat a mig món i amb el seu primer disc “Come Away With me” aconseguit vendre més de 18 milions de còpies i 8 premis Grammy. La seva música combina elements de jazz, soul i country.
Norah va començar a estudiar cant i es va sumar al cor de l'església per a cantar gospel, al mateix temps que iniciava les classes de piano i saxo (als 7 anys). Estava lluny de ser una alumna model: era bastant mandrosa i va deixar l'estudi diverses vegades. Sense l'esforç de la seva mare, la seva àvia, i els seus professors Renetta Frisque i Julie Bonk, probablement hagués abandonat el camí musical.
Treballs CD:
COME AWAY WITH ME (2002)
FEELS LIKE HOME (2004)
NOT TOO LATE (2007)

T'HO DIU IKEA:

VERANO AZUL va ser una famosa sèrie de televisió espanyola produïda en 1981 i dirigida pel director Antonio Mercero.
Consta de 19 episodis i relata les aventures de diversos amics, nens i adolescents, en vacances d'estiu en una localitat de la Costa del Sol andalusa. Encara que no es diu el nom de la localitat a la sèrie, es tracta de Nerja. Es tracta de les aventures d'una colla composta per cinc nois i dues noies de diferents edats, entre els vuit i els disset anys, aproximadament, i dos adults propers: una pintora i un mariner retirat. La sèrie va tenir un gran èxit l'any de la seva emissió original i des de llavors ha estat vista per més de 20 milions d'espectadors a causa de les successives reposicions. Les seves situacions i personatges formen part de la memòria col·lectiva dels primers anys vuitanta. La sèrie va ser emesa també en tota Llatinoamèrica, a Portugal i en alguns països no llatins com Angola, Croàcia i Bulgària. Per als búlgars nascuts en els 70 i els 80, VERANO AZUL va introduir diversos temes seriosos de l'adolescència molt inusuals en la televisió del país balcànic, com l'estil de vida hippie. En la pròpia Espanya la sèrie va trencar amb esquemes heretats de la televisió franquista, tractant obertament qüestions llavors delicades o noves com el divorci, les llibertats, el dret de protesta, l'especulació immobiliària, el medi ambient o els conflictes generacionals, entre altres.

Aportació "CHANQUETE A MUERTO" de: Elena Manrique, gràcies "manric"!!!

TORNA "EL GRAN HÉROE AMERICANO":La sèrie narra les peripècies d'un professor d'institut, Ralph, a qui escullen uns extraterrestres per fer el bé a la Terra i evitar així l'autodestrucció del planeta. Per això li fan lliurament d'un vestit amb superpoders, i li donen el manual perquè aprengui a utilitzar-lo. Els desastres comencen quan Ralph, convertit en un home microscòpic mentre experimenta amb el vestit, oblida el manual d'instruccions al tornar a la seva mida natural. A partir d'aquest moment, tenim un superheroi que no sap utilitzar els poders que posseeix, volar, fer-se invisible o veure el futur.
font: 8tv

LA CARETA I LA "PEDASSO" SINTONIA, UN REGALET:




S'ENTRENA AVUI A PARTIR DE LES 15:55 A 8TV

Monterrey (Mèxic).- El mexicà Manuel Uribe, un home que va arribar a pesar més de 540 quilos, ha abandonat la cambra en el qual ha estat ingressat durant els últims cinc anys, després d'aprimar-se 200 quilos, i ho ha festejat amb música de mariachis i "xampany". Uribe, de 41 anys i que viu en la ciutat de Monterrey, és considerat un cas anormal per a la ciència mèdica, ja que, a pesar de patir obesitat, té un bon estat de salut, amb nivells gairebé normals de colesterol i de sucre en la sang . El seu llit ha estat muntat sobre un remolc i, amb l'ajuda d'un montacargas, Uribe ha pogut abandonar el seu "habitatge" i realitzar un passeig pels carrers del seu barri. Ara el seu somni és: "tornar a posar-me dempeus i caminar", ha afirmat Uribe. El mexicà ha anunciat també que ha creat la Fundació Manuel Uribe per donar suport a altres persones que pateixen la seva malaltia. "Hem d'ensenyar a la gent a alimentar-se, perquè en ocasions fins tot perdre la vida per no saber".

Washington.- Un nord-americà s'ha fet cremades de segon grau als genitals i mans per voler emular amb un amic, mentre estaven ebris, una escena que acabaven de veure a la pel·lícula Jackass.

Jared Anderson, de 20 anys, està ingressat a l'hospital, i el seu amic de borratxera, Rendell Peterson, de 43 anys, pot ser condemnat fins a a 10 anys de presó per l'incident, segons informa el diari Leader-Telegram, de Wisconsin.

La policia del comtat Eau Claire ha informat que diverses persones estaven diumenge a la nit a la casa de Peterson i van veure una cinta de Jackass, programa de la MTV de bromes pesades i accions perilloses que ha estat portat al cine en dues ocasions.

Anderson, que estava ebri, va voler imitar una actuació dels personatges de la pel·lícula i Peterson es va mostrar disposat a ajudar-lo, segons el diari. El jove es va abaixar els pantalons i el seu amic li va llençar un líquid inflamable als genitals, que van començar a cremar quan li va calar foc.
Malgrat que el jove es va ficar a la banyera per intentar apagar les flames, les cremades van ser suficients perquè se li arrenqués la pell.
Anderson va dir a la policia que no desitjava crear-li problemes al seu amic, i per això Peterson va quedar en llibertat sota fiança de 1.500 euros i haurà de tornar per a una audiència davant el tribunal el 16 d'abril.
Font: EFE

Un petit exemple de JACKASS:

David Copperfield ha elevat la màgia a noves dimensions. Li ha donat un nou significat a la paraula màgia. L'ha guiat a altures insospitades d'art i imaginació que ni els mags ni el públic haguessin imaginat en el passat. Les seves il·lusions són una barreja de màgia, espectacle i actuació teatral. Combina misteri i romanç en una experiència sensual per a ulls i oïda, cos i ànima; en il·lusions absolutament increïbles que sorprenen els nostres sentits i agiten els nostres cors. David canvia la nostra visió del que és la màgia.

Nova York.- La propera feina de la supermodel britànica Naomi Campbell serà fregar el terra d'un edifici públic de Nova York, una feina amb la qual complirà la condemna que li ha imposat un tribunal novaiorquès per agredir una treballadora.La decisió del tribunal, de la qual avui es fan ressò els mitjans nord-americans, assigna a la model el compliment de cinc dies de serveis a la comunitat en què haurà de netejar un edifici del departament de Sanitat. Concretament, Campbell haurà de treballar de dilluns a divendres en un edifici públic del sud-est de Manhattan.La model britànica s'havia declarat culpable el gener passat davant un jutge novaiorquès d'un delicte d'agressió, relacionat amb una disputa que va tenir amb una exempleada a la qual va tirar un telèfon mòbil.Per uns texansCampbell va admetre davant el jutge que havia llançat el telèfon a Ana Scolavino durant una disputa al seu apartament de Manhattan i que l'aparell va tocar l'exempleada encara que, va assegurar, no tenia intenció de fer-li mal. La causa de la irada reacció va ser que la dona no podia trobar immediatament uns pantalons texans que demanava Campbell.

Font: EFE