PREN-T'HO COM VULGUIS

El Casinet de l'Espardenya ha celebrat la seva reunió clandestina anual per decidir la llista de capdidats de l'any 2008. Després de llargues deliberacions nocturnes finalment aquesta societat secreta ha escollit els 13 terrassencs i terrassenques que poden merèixer aquest any el gran honor de ser Capgròs de Terrassa. Cada un dels escollits podrà defensar la seva capdidatura davant de la ciutat el proper dissabte 31 de maig de 2008 a les 19 hores a la plaça Vella. La festa també servirà per anunciar la Festa Major 2008 i hi participaran la majoria dels grups de cultura popular de la ciutat amb una actuació de completes i després hi haurà música amb el grup TAZZUFF. Tothom pot votar el Capgròs el dia de la festa a les urnes que s'instal·laran a la plaça Vella.Si voleu votar abans podeu enviar el vostre vot a l'e-mail del casinet o bé a les urnes que estaran a la Casa Soler i Palet (IMCET, al carrer Font Vella) i altres equipaments públics de la ciutat.
VOTEU:
casinetdelespardenya@gmail.com

CAPDIDATS:
Ricard Alegre: Llibreter des de fa anys i panys amb vocació d’artista d’aparadors. Casa seva és centre de tertúlies i intrigues. Caminador infatigable, és l’impulsor de grans excursions.
Jaume Aulet: Lletraferit. Guionista d’actes culturals, defensor de la llengua, il.lustre conferenciant i aquest any, promotor de l’any Bartra. Incansable ballador de Lindy Hop.
Oriol Carreras: Just married. Presentador de TV, locutor de ràdio, actor, pallasso, futbolero, excambrer… Contagia energia i simpatia per allà on passa i no té mai un “no” per ningú.
Joan Casals: Sempre té l’orgue apunt. Organista, músic, exdirector i fundador del Cor Montserrat. Toca totes les tecles de la Catedral de Terrassa, altrament dita Sant Esperit.
Anna Cos: Atleta contrastada. Fa molts anys que córre i ha arribat lluny. Guanya maratons i el què se li posi per davant.
Miquel Farré: El gran pianista terrassenc dels cabells blancs. Els seus dits han estat reverenciats arreu del món. Doneu-li un piano i us farà meravelles.
Richie (Ricard Freixas): Un gran nas sobre una gralla, una guitarra, un banjo... Músic, pallasso, animador infantil i de tot el què es pugui animar. Rumbero i rumbós, marca el ritme amb el seu “Riquitaung”.
L’home del gel: És el gran subministrador de gel de la ciutat. Els bars i restaurants no podrien viure sense ell. Totes les bosses de glaçons porten el seu autògraf.
Montse Prat: Periodista de vocació. Ha fet “un tomb per la vida” i ha tornat a Terrassa per dirigir la tele i la ràdio municipals. Seria feliç si pogués entrevistar Micky Mouse.
Anna Sala: Exregidora econòmica exiliada a Madrid. El seu pas per l’Ajuntament va ser breu però molt sonat.
Narcís Serrat: Home polifacètic, poliesportiu, polillibreter, polialpinista… En el “Cau ple de lletres” il.lustra els terrassencs mentre ell busca cims per conquerir.
Rosa Ribera: Multidirectora de cors i corals de tota la comarca. Dirigeix la Coral del Conservatori de Terrassa, el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell, la Coral Clau de Sol de Matadepera i el grup de Cambra Estudi XX.
La Tuneladora de la Rambla: Encara no ha començat a treballar però promet moltes emocions i esquerdes. La pregunta és: per fer un túnel sota la Rambla s’ha de tallar per sobre?

Els alumnes de literatura anglesa de la prestigiosa Universitat britànica de Cambridge s'han endut una gran sorpresa quan han llegit l'enunciat de la pregunta pràctica del seu examen de final de curs. Es demanava una comparació crítica entre diverses composicions poètiques i líriques de William Shakespeare, Walter Raleigh, John Milton i... Amy Winehouse. La polèmica cantant britànica va guanyar fa poc el premi Ivor Novello a la millor cançó musical i per la seva lletra, però mai s'hauria imaginat que Love is a losing game acabaria en una classe de la Universitat de Cambridge.L'enunciat de l'examen deia així. "El Diccionari Oxford d'anglès defineix líric com "De o pertanyent a la lira; adaptat a la lira amb intenció de ser cantat". Compara el poema –una composició de Walter Raleigh del 1952– amb una o dues lletres de cançons, fent referència als diversos sentits de líric". Els estudiants de literatura anglesa s'han quedat parats en comprovar que les cançons amb què havien de comparar el poema de Raleigh eren Love is a losing game, d'Amy Winehouse; Fine and Mellow, de Billie Holiday, i Boots of Spanish leather, de Bob Dylan.Alguns dels estudiants han reaccionat malament, perquè "no consideren una controvertida cantant de pop com una figura de la literatura", segons informacions del diari The Times. Tot i això, alguns dels alumnes han vist un cert paral·lelisme entre Winehouse i Raleigh, especialment per l'afició de tots dos a fumar substàncies exòtiques i pel fet que tots dos són, a la seva forma i cada un a la seva època, els enfants terribles de la societat britànica. "La poesia no té per què ser només John Keats i Lord Byron", argumentava un dels joves després de sortir de l'examen de final de curs.

Tres de cada deu joves de Catalunya d'entre 15 i 24 anys fumen diàriament, segons les dades de l'Enquesta de Salut del 2006. Aquestes dades també indiquen que a mesura que augmenta el nivell d'estudis, disminueix el consum de tabac. D'altra banda, segons dades de l'Institut Català de la Salut, més de 2.300 menors de 25 anys han deixat de fumar en el darrer any. Cal destacar també que durant el primer trimestre del 2008 només s'han fet sis inspeccions a locals d'oci de tot Catalunya per veure si complien la normativa de la llei del tabac, en vigència des del gener del 2006. Els sis locals han passat els controls.

LA FREAKY:

LA GUAPA:
ELS PIRATES:

CHIQUI-CHIQUI:

CANÇO DE L'ESTIU:

L'Àrtic, una de les zones més sensibles del planeta als efectes del canvi climàtic, podria perdre la seva capa de gel durant els mesos d'estiu en un termini més proper del que es pensava, només cinc anys. Fa un anys els científics creien que aquest supòsit no arribaria fins al 2020. Un trist vaticini del científic nord-americà Dennis Heineman -de l'Observatori dels Oceans de Washington- que de complir-se posaria en perill la supervivència d'óssos polars, foques i algunes especies que s'alimenten del plàncton marí que viu sota els blocs de gel.El Mar del Nord, la costa de Noruega, el Carib, el Golf Pèrsic i els mars del Japó i la Xina són els que acusen amb més intensitat els efectes de l'activitat humana, en especial la sobreexplotació pesquera. Però entre tots els mars de l'hemisferi nord, el més dèbil per superar el canvi climàtic és l'oceà Àrtic, destaca Heineman. El científic ho ha corroborat analitzant 17 variables diferents de l'activitat humana al mar i ha arribat a la conclusió que la salut del 40% dels oceans està afectada en algun grau. L'oceà Antàrtic, en canvi, té millor salut que l'Àrtic perquè és una zona escassament explotada per la pesca o l'extracció de petroli gràcies a la protecció de convenis internacionals. Heineman ha presentat el seu treball en el marc del simposi Efectes del Canvi Climàtic als Oceans que s'ha celebrat durant tota la setmana a Gijón i en què han participat 450 científics d'arreu el món. Per la seva banda, la catedràtica de la Universitat d'Oregon Jane Lubchenko ha advertit que cal prendre mesures urgents per reduir les emissions contaminants i frenar l'escalada de l'escalfament global. O la humanitat tracta de modificar els seus costums i minimitzar els efectes de l'augment de la temperatura o "haurà de resignar-se al que pugui passar", ha alertat la científica. Com a possible mesura, la catedràtica ha proposat la creació d'àrees oceàniques protegides totalment a l'activitat humana per recuperar la biodiversitat.

El respresentant espanyol, Rodolfo Chikilicuatre, una de les proves més evidents enguany del costat 'freaky' del Festival, actuarà en la posició número 22. No ha hagut de passar per cap de les dues semifinals, com tampoc no ho han hagut de fer Alemanya, França i el Regne Unit. Les quatre televisions públiques d'aquests països: RTVE, ARD, France Television i BBC són les que més diners aporten per al pressupost del Festival, el que l'organització d'Eurovisió anomena el 'Big Four'.
1.- Romania: Vlad Mirita & Nicoleta Matei, amb 'Pe-o margine de Lume'.
2.- Regne Unit: Andy Abraham, amb 'Even If'
3.- Albània: Olta Boka, amb 'Zemrën e lamë peng'.
4.- Alemanya: No Angels, amb 'Disappear'.
5.- Armènia: Sirusho, amb 'Quele, quele'.
6.- Bòsnia-Herzegovina: Laka, amb 'Pokusaj'.
7.- Israel: Boaz Mauda, amb 'The fire in your eyes'.
8.- Finlàndia: "Teräsbetoni", amb 'Missä miehet ratsastaa'.
9.- Croàcia: Kraljevi ulice & 75 Cents, con 'Romanca'.
10.- Polònia: Isis Gee, amb 'For life'.
11.- Islàndia: Euroband, amb 'This is my life'.
12.- Turquia: Mor ve ötesi, amb 'Deli'.
13.- Portugal: Vânia Fernandes, amb 'Senhora do Mar'.
14.- Letònia: Pirates of the Sea, amb 'Wolves of the sea'.
15.- Suècia: Charlotte Perrelli, amb 'Hero'.
16.- Dinamarca: Simon Mathew, amb 'All night long'.
17.- Geòrgia: Diana Gurtskaya, amb 'Peace will come'.
18.- Ucraïna: Ani Lorak, amb 'Shady lady'.
19.- França: Sébastien Tellier, amb 'Divine'.
20.- Azerbaidjan: Elnur & Samir, amb 'Day after day'.
21.- Grècia: Kalomira, amb 'Secret combination'.
22.- Espanya: Rodolfo Chikilicuatre, amb 'Baila el chiki chiki'.
23.- Sèrbia: Jelena Tomasevic, amb 'Oro'.
24.- Rússia: Dima Bilan, amb 'Believe'.
25.- Noruega: Maria Haukass Storeng, amb 'Hold on be strong'.

...a petició del personal que visita el blog, repetim aquests videoclips del DAVID HASSELHOFF:

AVUI PARLAREM AMB MIKEL SALA, COMPOSITOR DE LA BSO DE LA PELI "BAJO LAS ESTRELLAS"

NO-DO 1956:

CADA DIJOUS 22:00 AL TEATRENEU:

L'aventura barcelonina de Woody Allen s'estrenarà oficialment al Festival de Canes però a la xarxa ja es poden veure algunes imatges de la pel·lícula. Al portal YouTube ja està penjat el tràiler de Vicky Cristina Barcelona en el que es poden veure els protagonistes de la pel·lícula per indrets barcelonins com La Sagrada Família, el Parc Güell, La Rambla o el barri de Raval. L'estrena oficial serà aquest dissabte 17 de maig al Palau dels Festivals de la ciutat francesa, amb presència de Woody Allen i de les actrius protagonistes Scarlett Johansson i Penélope Cruz. El tràiler es pot veure aquí mateix.

Per saber el sexe del seu nadó, els futurs pares ja no hauran d'esperar fins a la vintena setmana i confiar que l'ecografia es vegi prou clara. I és que un laboratori de Granada, Laboratorios Lorgen, en col·laboració amb l'hospital Virgen de las Nieves, ha desenvolupat una innovadora tècnica que permet conèixer si el bebè serà nen o nena a la vuitena setmana i només a través d'una anàlisi de sang. La prova, a més de satisfer la curiositat dels progenitors, permet diagnosticar abans malalties relacionades amb el sexe, com ara l'hemofilia. El procediment es basa en prendre una mostra de sang de la mare a partir de la setena o vuitena setmana d'embaràs. A continuació, s'aïlla l'ADN fetal, un pas totalment innovador que ha desenvolupat Lorgen i que permet saber si el fetus serà un nen o una nena amb una fiabilitat superior al 98%. Fins ara, cal esperar, com a mínim, fins al quart mes d'embaràs i la tècnica és molt menys fiable, ja que cal veure el sexe a l'ecografia. D'altra banda, per poder analitzar les cèl·lules fetals cal utilitzar mètodes invasius, com ara l'amniocentesi, la biòpsia o la cordocentesi. Aquestes tècniques, però, poden ser perilloses per al fetus. El nou procediment, en canvi, no suposa cap risc, ja que només cal extreure una mostra de sang de la mare. Lorgen ha destacat que aquesta anàlisi permet diagnosticar abans malalties lligades al sexe, com ara l'hemofilia o la distròfia muscular. A més, obre la porta a altres anàlisis genètiques que poden servir per identificar altres malalties i prevenir problemes durant l'embaràs.

AVUI DIMARTS 13:

El papa Benet XVI ha rebut de les mans d'una núvia a la plaça de Sant Pere del Vaticà la guitarra Luciana, que ha popularitzat Rodolfo Chikilicuatre, en el transcurs d'una audiència papal.Segons informa La Sexta en un comunicat, el programa Buenafuente emetrà aquesta nit les imatges enregistrades pel programa Salvados, presentat per Jordi Évole, el Follonero, que s'emetrà sencer el dia 25 de maig.Un equip del programa del Follonero va anar a Roma per assistir a una de les audiències que fa el Papa cada dimecres i entre els assistents va trobar una parella de nuvis de Sabadell que ocupaven un dels llocs reservats als acabats de casar, que hi van vestits de nuvis.Després de gairebé quatre hores d'espera, quan Benet XVI estava a punt de pujar al papamòbil, la núvia, seguint les directrius del Follonero, el va cridar i li va regalar la guitarra.El Papa va agafar el regal i el va donar als seus ajudants, va donar la mà a la núvia i va seguir saludant altres assistents a l'audiència.

S'EM MOREN LES PLANTES:

LA GRANJA DE LA PAULA:

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha nomenat, a proposta de la directora general, Rosa Cullell, els directors de Televisió de Catalunya (TVC) i del grup d'emissores de Catalunya Ràdio i la directora de gestió i recursos dels mitjans de la CCMA. Tots tres nomenaments s'han fet per unanimitat.La periodista Mònica Terribas, fins ara editora i presentadora del programa informatiu de TV3 "La nit al dia", serà l'encarregada de dirigir TVC, en substitució de Francesc Escribano. Per la seva banda, Oleguer Sarsanedas ha estat nomenat director del grup d'emissores de Catalunya Ràdio.Finalment, Teresa Farré, que ocupava el càrrec de directora financera corporativa de la CCMA, ha estat nomenada directora de gestió i recursos dels mitjans de la CCMA.

GENIAL CAYE

Tot i ser cruel el passadís, que ho va ser, i tot i l'ele- gància i la dignitat del Bar- ça i de Rijkaard per felicitar el Madrid, no hi ha drama pitjor que el d'assistir a l'epitafi d'un equip que un dia va ser bonic. Si a Atenes van quedar per sempre les ruïnes del dream team fa 14 anys, al Bernabéu reposen des d'ahir a la nit les despulles del majestuós Barça que va ser de Ronaldinho. I que ara no és de ningú. Ni tan sols de Rijkaard, que ja té les maletes fetes. El Barça es va endur un vergonyós 4-1. Ja no serà ni segon, un lloc que s'ha quedat el Vila-real.
Als 20 minuts del clàssic, el barcelonisme va tancar els ulls i va suplicar que s'acabés aviat perquè el torment del passadís inicial no era el final del cercle virtuós. Era, desgraciadament per a l'equip de Rijkaard, el principi de la fi. Dos gols del Madrid, dos errors arbitrals. Però ben poc importa. Ni de coartada serveix que una falta de Guti a Márquez prèvia al gol de Raúl no fos assenyalada ni que una llançada a la piscina de Sergio Ramos acabés en el gol de Robben o el rigorós penal de Puyol. Tant hi fa. L'indefensable és la desídia d'un Barça moribund.