dijous, de maig 08, 2008
3 EL PASEILLO...
Tot i ser cruel el passadís, que ho va ser, i tot i l'ele- gància i la dignitat del Bar- ça i de Rijkaard per felicitar el Madrid, no hi ha drama pitjor que el d'assistir a l'epitafi d'un equip que un dia va ser bonic. Si a Atenes van quedar per sempre les ruïnes del dream team fa 14 anys, al Bernabéu reposen des d'ahir a la nit les despulles del majestuós Barça que va ser de Ronaldinho. I que ara no és de ningú. Ni tan sols de Rijkaard, que ja té les maletes fetes. El Barça es va endur un vergonyós 4-1. Ja no serà ni segon, un lloc que s'ha quedat el Vila-real.
Als 20 minuts del clàssic, el barcelonisme va tancar els ulls i va suplicar que s'acabés aviat perquè el torment del passadís inicial no era el final del cercle virtuós. Era, desgraciadament per a l'equip de Rijkaard, el principi de la fi. Dos gols del Madrid, dos errors arbitrals. Però ben poc importa. Ni de coartada serveix que una falta de Guti a Márquez prèvia al gol de Raúl no fos assenyalada ni que una llançada a la piscina de Sergio Ramos acabés en el gol de Robben o el rigorós penal de Puyol. Tant hi fa. L'indefensable és la desídia d'un Barça moribund.
