PREN-T'HO COM VULGUIS

Quin és l'origen dels calçots? L'explicació comunament acceptada té un caràcter popular i conta com un pagès de Valls, el Xat de Benaixes, cap a finals del segle XIX va preparar unes cebes a la brasa que se li van cremar massa per fora. Però en lloc de tirar-les, va pelar les capes externes i va descobrir que l'interior estava molt tendre i saborós.Oi que sona bé? Doncs posem-ho entre parèntesis, perquè l'autor romà Apicius, al seu Art de cuinar, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, entre les quals una que consisteix a fer-los a la brasa. I perquè el poeta Marcial, d'origen hispà, també hi feia referència al seu epigrama número 19 del llibre XIII.Però tot això no és nou. La novetat ens arriba ara d'Hongria, on l'arqueòleg László Borhy ha identificat la iconografia d'una pintura mural romana localitzada l'any 2000 com la d'un home menjant calçots. Efectivament, per a algú acostumat a la ingestió d'aquesta suculent menja, una simple observació del gest del personatge no deixa cap escletxa al dubte: el que fa el personatge és cruspir-se el deliciós plat típic de Valls.Les pintures en qüestió van ser trobades en una excavació feta a la casa de la senyora Emese Számadó, directora del Museu Klapka György, a l'actual ciutat de Szony, una localitat que en època romana era coneguda com a Brigetio. L'enclavament està situat a la riba del riu Danubi, al nord-est de l'actual Hongria. En temps romans era una zona fronterera de l'imperi, dins la província de Pannònia, a l'àrea d'influència de la tribu celta dels azali.Les pintures murals, perfectament restaurades i avui dia exposades a l'esmentat museu, mostren el que László Borhy ha identificat com dos servents, "probablement africans i vestits de blanc". Un d'ells sosté en una mà una safata blavosa -aquest color indica que devia ser de plata- amb els calçots i amb l'altra mà fa el gest de menjar-se'n un. L'altre, del qual només s'han salvat el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que, segons l'arqueòleg, probablement devia contenir la salsa per als calçots. Les pintures d'aquests calçots hongaresos a la romana devien ser, segons els estudis duts a terme, la decoració del peristil d'una casa situada al centre de Brigetio, i daten dels inicis del segle III. La casa, però, va ser destruïda a finals de l'època severiana, el 235 després de Crist.L'arqueòleg no assegura al cent per cent que siguin calçots, però sí que té clar que són un tipus de cebes, els famosos porrus capitatus esmentats per Apicius, i que es mengen sospitosament a l'estil català dels calçots. A partir d'aquí, la imaginació és lliure. L'arqueòleg hongarès fins i tot aventura la possibilitat que unes marques a la pintura, en forma de petites incisions, fossin "records d'un primer concurs de menjar calçots en l'antiguitat romana del segle III", especula Bohry, pel qual això "és només una hipòtesi".
Avui