Ahir va fer 50 anys de la mort d'Oliver Hardy, el Gras del Gras i el Prim, que va morir a North Hollywood el 1957 d'una trombosi cerebral als 65 anys, un any després de començar-se a cuidar per primera vegada en la seva vida. Tantes atencions el van matar. Va perdre gairebé 70 quilos en pocs mesos i va canviar del tot la seva aparença física. Però el Gras ja no tan gras va tenir un infart el setembre del 1956 que el va deixar postrat al llit durant mesos. Dos infarts més i un coma van precedir la seva mort aquell 7 d'agost de fa mig segle.Quedava enrere una carrera de més de 400 films muts i sonors, en blanc i negre i en color, la majoria amb el seu company Stan Laurel, fill d'un actor britànic educat en la tradició del vodevil que va debutar als 16 anys i es va guanyar la vida imitant Charles Chaplin abans de mudar-se als Estats Units el 1917. Laurel, el Prim, era el geni de la parella, qui escrivia i produïa el material. Hardy, el Gras, va néixer el 1892 a Harlem (Geòrgia). Fill d'escocès i de britànica, es va estimar més muntar un cine que estudiar dret.El 1913 es va instal.lar a Florida amb la companyia Lubin i l'any següent es va estrenar a la gran pantalla amb Outwitting dad. Després de diverses sèries còmiques es va traslladar a Los Angeles el 1917, treballant com a freelance per a diversos estudis. L'any següent va aparèixer a The lucky dog, protagonitzada per un jove còmic anglès que es deia Stan Laurel. Però no va ser fins molt després, el 1926, quan els seus destins es van tornar a encreuar. Hardy tenia previst participar a Get me young, però el van haver d'hospitalitzar i Laurel va ocupar el seu lloc. Tots dos van filmar també 45 Minutes from Hollywood, però no van compartir cap escena.Apartir d'aleshores van començar a tenir èxit com a parella. Hal Roach, el director dels estudis, es va adonar que el públic es moria de riure quan actuaven junts. Així va néixer un dels duos còmics més famosos de tots els temps. Els curts es van succeir fins a la seva primera pel.lícula en color, el musical La canción de la estepa (1930), i el seu primer llarg, De bote en bote (1931). L'èxit definitiu els va arribar el 1932 amb The Music Box, pel qual van tenir un Oscar al millor curt i van fer diana amb Marinos de agua dulce, Bojos de l'aire i Un par de gitanos. Va ser en aquella mateixa època quan Hardy va conèixer la seva tercera i última dona, la guionista Lucille Jones.El 1941 van canviar els estudis Roach per la 20th. Century Fox i més tard per la MGM, on si bé van millorar el finançament, van perdre el control artístic sobre els seus projectes i, per tant, qualitat. El 1947 van fer una exitosa gira per Europa i el 1951 van protagonitzar la seva última cinta: Atoll K (també coneguda com a Utopía). El següent projecte va sorgir el 1955, quan van firmar un contracte per produir una sèrie per a la cadena NBC. No la van poder fer. Tots dos van tenir un infart. Hardy, el Gras, va morir. Lauren, el Prim, no va tornar a actuar, però va poder recollir l'Oscar d'honor que va rebre el 1960, cinc anys abans de morir.
Ahir va fer 50 anys de la mort d'Oliver Hardy, el Gras del Gras i el Prim, que va morir a North Hollywood el 1957 d'una trombosi cerebral als 65 anys, un any després de començar-se a cuidar per primera vegada en la seva vida. Tantes atencions el van matar. Va perdre gairebé 70 quilos en pocs mesos i va canviar del tot la seva aparença física. Però el Gras ja no tan gras va tenir un infart el setembre del 1956 que el va deixar postrat al llit durant mesos. Dos infarts més i un coma van precedir la seva mort aquell 7 d'agost de fa mig segle.Quedava enrere una carrera de més de 400 films muts i sonors, en blanc i negre i en color, la majoria amb el seu company Stan Laurel, fill d'un actor britànic educat en la tradició del vodevil que va debutar als 16 anys i es va guanyar la vida imitant Charles Chaplin abans de mudar-se als Estats Units el 1917. Laurel, el Prim, era el geni de la parella, qui escrivia i produïa el material. Hardy, el Gras, va néixer el 1892 a Harlem (Geòrgia). Fill d'escocès i de britànica, es va estimar més muntar un cine que estudiar dret.El 1913 es va instal.lar a Florida amb la companyia Lubin i l'any següent es va estrenar a la gran pantalla amb Outwitting dad. Després de diverses sèries còmiques es va traslladar a Los Angeles el 1917, treballant com a freelance per a diversos estudis. L'any següent va aparèixer a The lucky dog, protagonitzada per un jove còmic anglès que es deia Stan Laurel. Però no va ser fins molt després, el 1926, quan els seus destins es van tornar a encreuar. Hardy tenia previst participar a Get me young, però el van haver d'hospitalitzar i Laurel va ocupar el seu lloc. Tots dos van filmar també 45 Minutes from Hollywood, però no van compartir cap escena.Apartir d'aleshores van començar a tenir èxit com a parella. Hal Roach, el director dels estudis, es va adonar que el públic es moria de riure quan actuaven junts. Així va néixer un dels duos còmics més famosos de tots els temps. Els curts es van succeir fins a la seva primera pel.lícula en color, el musical La canción de la estepa (1930), i el seu primer llarg, De bote en bote (1931). L'èxit definitiu els va arribar el 1932 amb The Music Box, pel qual van tenir un Oscar al millor curt i van fer diana amb Marinos de agua dulce, Bojos de l'aire i Un par de gitanos. Va ser en aquella mateixa època quan Hardy va conèixer la seva tercera i última dona, la guionista Lucille Jones.El 1941 van canviar els estudis Roach per la 20th. Century Fox i més tard per la MGM, on si bé van millorar el finançament, van perdre el control artístic sobre els seus projectes i, per tant, qualitat. El 1947 van fer una exitosa gira per Europa i el 1951 van protagonitzar la seva última cinta: Atoll K (també coneguda com a Utopía). El següent projecte va sorgir el 1955, quan van firmar un contracte per produir una sèrie per a la cadena NBC. No la van poder fer. Tots dos van tenir un infart. Hardy, el Gras, va morir. Lauren, el Prim, no va tornar a actuar, però va poder recollir l'Oscar d'honor que va rebre el 1960, cinc anys abans de morir.
