PREN-T'HO COM VULGUIS

La indústria discogràfica viu temps difícils. Les vendes d'àlbums continuen disminuint arreu del món i això té conseqüències per a tothom. Les grans discogràfiques han reduït les seves plantilles d'un 20%, els autors de cançons ingressen un 35% menys i els artistes ja no cobren els royalties d'abans: aquests han disminuït d'un 37%. Però aquestes xifres amaguen una realitat ben diferent: els discos estan en crisi però la música genera més diners que mai.Qui pateix aquesta paradoxa és la indústria discogràfica, la principal víctima del canvi d'hàbits dels consumidors. L'any 2000 dos terços dels diners que guanyaven els artistes procedien de les vendes de discos, amb el terç restant procedint dels ingressos dels concerts. Avui la situació és exactament la inversa: dos terços procedents de concerts i només un dels discos. El consumidor, que des de la irrupció d'internet es mostra poc disposat a gastar-se diners comprant discos, inverteix cada vegada més a escoltar música en directe. Les companyies discogràfiques han après la llisó i han decidit canviar d'estratègia. Fins ara enregistraven els àlbums, els distribuïen i els promocionaven. A partir d'aquí, l'artista entrava en el territori del mànager, que s'encarregava de signar els contractes de concerts i merchandising. Tota vegada que el negoci està en aquest segon punt, les discogràfiques han decidit entrar a jugar en un territori que fins ara no els corresponia i ofereixen als artistes un servei complet: des del disc al concert, passant per la samarreta. És el que es coneix com a contracte de 360º.