PREN-T'HO COM VULGUIS

Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si l’any 1973 un tribunal militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de trenta-quatre anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem amb la mateixa situació.L’equip d’advocats que ens representa ha treballat amb una eficàcia absoluta. Ha reunit i presentat una ampla bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar. Les proves de la defensa d’en Salvador, que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la Sala 5a Militar del Suprem. D’ells depenia un acte reparador de justícia. I no ho han volgut així.Davant d’aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà entre molts altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai. Ens preguntem si aquesta mateixa instància judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet ha estat defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.Sabem que no estem soles en aquests moments. Agraïm l’ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular, ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que, un dia o altre, es reconegui la profunda injustícia que es va cometre quan, el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d’un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva del temps que vivim.
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
font:l'Avui