dilluns, de maig 21, 2007
EL GRAN RAPHAEL...
El concert de Raphael dissabte a Nova York va tenir un començament caòtic. Els cartells que difonien l'actuació apareixien a les cantonades del barri novaiorquès de Washington Heights anunciant els punts de venda d'entrades, que es podien aconseguir a la taquilla del teatre, però també a la joieria Pepe i al restaurant Típico Dominicano, segons havia decidit el productor del recital, un tal Augusto Camacho, a qui és del tot impossible localitzar. El teatre era meravellós, una d'aquelles joies del 1930 que ara viu un segon renaixement portant espectacles al més pur estil Times Square fins a l'Alt Manhattan. Allà, al United Palace Theatre, han tocat en les últimes setmanes Arcade Fire i Iggy Pop.I quan no hi ha música es converteix en església de la Christ Community United Church, propietària del teatre des dels anys 70, que celebra misses davant dels 3.239 seients d'aquest local daurat.Dissabte li va tocar al cantant espanyol, i tan dolenta va ser l'organització que el pobre Raphael va haver de cantar a batzegades el seu primer tema. Vestit amb un conjunt negre, va arrencar a capella, però ningú el va poder sentir perquè la gent seguia entrant quan ja havia començat el concert. Raphael es va asseure sobre el piano, l'únic instrument que l'acompanya en la seva gira Cerca de ti, i va comentar: "Deixaré que s'asseguin i quan ho hagin fet m'avisen". Raphael va tornar a sortir cinc minuts després, i ja no va parar en dues hores i mitja.Als 64 anys i amb 50 de carrera, l'artista segueix aixecant passions. Una pluja de roses i llargues ovacions quan entona els seus himnes més populars es repeteixen cada vegada que l'excessiu Raphael apareix en un teatre. I dissabte no en va ser una excepció. El públic llatí corejava les tornades de l'artista que en el seu tour nord-americà ja ha recorregut Miami, Tampa, Atlanta i Nova York, i tancava ahir a Boston.Al final es va ficar el públic a la butxaca al versionar la cançó My Way de Frank Sinatra en espanyol i sense piano. Raphael, personalíssim com sempre, donant-ho tot sobre l'escenari.
FONT:EL PERIÓDICO
