dilluns, de febrer 05, 2007
LA MORT DEL CASSET...
La indústria ha assistit amb desídia a l'adéu d'un format que va ajudar a difondre la música popular
Els comptes del mercat discogràfic del 2006, presentats el 17 de gener passat, posaven l'accent en el consum de música via telèfon mòbil i internet, que s'ha multiplicat per 10 en 12 mesos, però passaven per alt una dada menor, gairebé anecdòtica, que no pel fet de ser sentimental deixa de ser històrica. Per primera vegada des de finals de la dècada del 1970, el nombre de cassets que s'han venut a Espanya és inferior al mercat del vinil, que ja era residual des de fa més d'una dècada. Durant l'any 2006 només es van vendre 8.000 cintes, xifra que suposa el cant del cigne d'un format que durant anys va exercir de motor de la indústria discogràfica i forma part de la memòria íntima i personal de milions d'aficionats a la música.La vertiginosa caiguda de la casset (fa una dècada que suporta uns descensos anuals de vendes del 80%) fa pensar que l'anuari del 2006 pot ser l'últim que en reflecteixi l'existència. En l'informe que Promusicae (l'associació de discogràfiques que polsa el mercat nacional) va elaborar en el primer semestre del 2006, el caseller de les cintes apareixia amb signe negatiu. A aquestes alçades de l'any, el nombre de cassets que les botigues havien tornat a les companyies superava el de vendes.La dada confirma una impressió que feia temps que estava instal.lada en el sector: la casset ha mort. Tot i amb això, no resulta fàcil posar data a la seva defunció.El protagonisme que les cintes han tingut en la història de la música popular d'aquest país contrasta amb la desídia amb què la indústria ha assistit a la seva desaparició. Les dues últimes cintes que Sony BMG (propietària del 27% del mercat) va posar en circulació van ser Love Songs, de Julio Iglesias, el novembre del 2004, i Pisa el acelerador, de Joaquín Sabina, el febrer de l'any 2005. Del primer en van vendre 5 unitats, i del segon, 243. Universal Music (titular del 25% del pastís comercial) va dir adéu a la casset amb el disc d'UPA Dance del 2003. Alejandro Sanz, amb No es lo mismo, va ser l'encarregat de posar la làpida a la cinta magnètica a Warner el 2003. Després d'ell, cap artista d'aquest segell ha tornat a sonar en una platina.EL CAS 'BULERÍA'Un cas il.lustra de manera gràfica els nous temps que viu el negoci musical: Bulería, el segon treball de David Bisbal, de l'any 2004, va ser l'última cinta que va posar en circulació Vale Music. Van vendre 14.000 cassets, una gota en l'oceà del milió de còpies que va aconseguir col.locar l'almerienc, fonamentalment en CD."En realitat el traiem per màrqueting, per seguir-ne mantenint el nom en mercats i gasolineres", assenyala Gabriel Blanco, conseller delegat de la companyia. Tres anys després, l'últim àlbum de Bisbal, Premonición, de la tardor passada, ja no va sortir en cinta, però es va convertir en el rei de les descàrregues des del telèfon mòbil."La casset va formar part de les nostres vides, però se n'ha anat per la porta del darrere, sense els honors que mereix", valora Antonio Guisasola, president de Promusicae. Segons el seu parer, parlar de les cintes aviat serà fer arqueologia. "Va passar amb altres suports. ¿Algú es recorda dels floppy dels ordinadors?", compara Guisasola."La casset sempre va ser el germà pobre de la indústria, però va salvar la música popular en aquest país, perquè la va portar a llocs on no arribaven els canals habituals de distribució: a gasolineres, a estancs, a bars de pobles perduts", opina Gabriel Orfila, president de Divucsa. El seu segell avui només absorbeix el 2,5% del mercat, però per les seves mans hi han passat els èxits, en format casset, de desenes d'artistes de flamenc i rumba als anys 70 i 80, com Los Chichos, Los Chunguitos, Manolo Escobar, Juanito Valderrama i Camela. Divucsa va dir adéu a les cintes el 2004 amb un volum dels Barrufets.BANDES MAGNÈTIQUESEnmig d'aquest panorama les empreses encarregades de gravar les bandes magnètiques s'han hagut de reciclar. El Grupo Gema, amb seu a Barberà del Vallès, ha editat moltes de les cintes que van sonar en els radiocassets espanyols. "I de l'estranger, perquè vam ser líders europeus. En la millor època, a finals dels anys 80, vam arribar a fabricar fins a 100 milions d'unitats per any", destaca José Miguel Burgos, directiu d'aquesta companyia.El 2004 van fer el tancament definitiu de les seves màquines copiadores de cintes. "Es veia venir, però la seva verdadera agonia va ser ràpida, en dos anys la casset va deixar de ser rendible", diu l'industrial. Avui la seva empresa fabrica des de CD i DVD fins a targetes amb xip. El record analògic de les cintes quedarà gravat en una memòria digital.
font: el periódico
